Les masses sempre piquen

Venint de la pandèmia i l’atu­rada econòmica que va acom­pa­nyar les res­tric­ci­ons, en un con­text gene­ral d’incer­tesa, acon­se­guir una bona tem­po­rada turística ha permès que alguns empre­sa­ris del sec­tor res­pi­res­sin més tran­quils. La gent té ganes de sor­tir i les des­ti­na­ci­ons de pro­xi­mi­tat han estat aquest any molt valo­ra­des.

A les Bale­ars, la tem­po­rada ha estat més que bona. I que diguin el que vul­guin. És com si, de sobte, les xar­xes soci­als hagues­sin permès des­co­brir una illa que havia romàs a les fos­ques per al turista de pro­xi­mi­tat. Ale­manys, britànics, fran­ce­sos, ita­li­ans, holan­de­sos i cata­lans s’han retro­bat aquest estiu a les cales més bus­ca­des de les xar­xes i han pro­vo­cat grans col·lapses de trànsit i pai­sat­ges insòlits en cales de moda. Tots volen el mateix: com­par­tir la foto d’aigües tur­que­ses enmig d’un fons idíl·lic. I tots hi van en massa! Idíl·lic! Les mas­ses sem­pre piquen i les illes són fini­tes.

L’aigua és el recurs més impor­tant quan l’entrada de gent no té límits. A les illes no hi ha rius, no hi ha llacs, no hi ha gla­ce­res... Només aigua de pluja i des­sa­la­do­res. Tan­queu l’aixeta quan us ren­teu les dents o us ensa­bo­neu. Tan­queu l’aixeta quan ren­teu els plats. Tan­queu l’aixeta quan tin­gueu l’hotel ple... És l’hora de tan­car l’aixeta.