El 75%, Niño Becerra?

El pro­fes­sor San­ti­ago Niño Becerra n’ha dit i n’ha escrit de gros­ses-gros­ses, i n’ha enso­pe­gat més d’una. Quan surt de cir­cuit, que és sovint, genera un ampli recor­re­gut en mit­jans i xar­xes. Ara ve a dir, de fet ho ha dit tex­tu­al­ment, que estem vivint “l’últim estiu”, volent sig­ni­fi­car que el vivim, pel que fa a hàbits i a con­sums, com si estiguéssim con­vençuts que és la dar­rera opor­tu­ni­tat, perquè ja mai més res no serà igual. Com un cant del cigne glo­bal que s’evi­den­ciarà en la res­tau­ració, on l’espe­tec serà con­si­de­ra­ble i la mor­tal­dat, majo­ritària. Espera una pata­cada que farà des­a­parèixer el 75% dels nego­cis. El 75%! Tres de cada qua­tre! És exa­ge­rat o tindrà raó? El debat s’ha esmorteït sol perquè el país està ser­vint esmor­zars, dinars i sopars. Però és pos­si­ble que acabi com diu. No és el pri­mer ni l’últim sec­tor que el canvi d’hàbits de con­sum el porta a una pro­funda trans­for­mació i quasi des­a­pa­rició en la forma més tra­di­ci­o­nal que l’havíem cone­gut. No veiem gent amb el diari sota el braç. Ni posar la ràdio o la tele per escol­tar les notícies, quan és l’hora en punt. Ni fer cua per anar a veure pel·lícules en una sala. N’hi ha que no van mai al banc, que ja no cri­den taxi ni bus­quen apar­ca­ment perquè van direc­tes al que està lliure i que no han com­prat mai cap disc ni cap CD. Cada dia hi ha més ciclis­tes i moto­ris­tes que repar­tei­xen man­duca amunt i avall a totes hores. El 75%, Niño Becerra? A veure si faràs curt aquesta vegada!