Mirar cel i radar del temps, nova normalitat

L’altre dia, escri­vint aquí de sequera, dema­nava que plogués. I ahir, lamen­ta­ble­ment, tenia un cert remor­di­ment lle­gint i veient els estralls de la pedre­gada a la Bis­bal i entorns del Baix Empordà i el Pla de l’Estany. El nos­tre clima ja amaga aques­tes punya­la­des, podria dir un nega­ci­o­nista. Però el que de moment sem­bla evi­dent, obser­vant el món des dels mili­ons de càmeres que la tec­no­lo­gia ha posat a les nos­tres but­xa­ques, i l’estadística, és que estem con­dem­nats a pas­sar set o eixu­gar inun­da­ci­ons. A ciu­tat, havíem per­dut el cos­tum de mirar el cel –difícil sovint en horit­zons reclo­sos– i ens queda el recurs tec­nològic d’uns radars mete­o­rològics que el govern vol millo­rar i afi­nar. Podia sem­blar una collo­nada, però ahir vam veure que hi ha vides en joc.