Convulsió

El curs polític comença avui, amb permís de la Diada i l’1-O, i molts ja es pregunten què s’hi farà, a la cambra, tenint en compte la proximitat d’eleccions –aquest cop toca municipals–. Algunes veus ja apunten que la cambra es convertirà, el que resta fins al maig de l’any que ve, en un aparador d’alcaldables i en una nova lluita cos a cos entre Junts i ERC per marcar perfil davant la nova cita amb les urnes. I si encara no ho està, de bloquejat, el Parlament, potser no serà finalment Borràs qui hagi premut el fre, sinó, paradoxalment, els mateixos partits polítics davant la campanya als ajuntaments i, recordem-ho, també al Congrés al cap de pocs mesos. I tot això, amb una presidència en funcions, amb Junts sense posar-hi substitut, ERC sense moure fitxa buscant el centre i la prudència, el PSC inflant-se i la taula de diàleg muda. Que una cita a les urnes ben pròxima en el calendari, al bell mig també d’una emergència climàtica, sequeres a tota Europa, incendis, pedregades, temperatures extremes, tempestes, crisi energètica, inflació i guerra, doni com a resultat o faci albirar aquesta acció política hauria de fer reflexionar els seus protagonistes sobre el nivell en què han deixat la política tot i els mesos convulsos que venen. Convulsió per inanició.