Malenconia

El desig ens mou. I la curi­o­si­tat. És el que aquest estiu m’ha fet pas­sar unes hores de des­co­berta, enmig de les vacan­ces fami­li­ars, per la ciu­tat de Tri­este per aca­bar de com­ple­tar les mira­des sobre espais tan­tes vega­des expli­cats i lle­gits. De Tri­este, Clau­dio Magris és clar prin­ci­pal ambai­xa­dor reco­ne­gut pel CCCB en una magnífica expo­sició. Però també Boris Pahor, tri­estí eslovè que ha mort aquest any havent-ne vis­cut 104, de qui tenim els seus con­tes tes­ti­moni de la Pira al port; i Svev i Sabba, o Joyce mateix, que hi va viure exi­liat més de vint anys i que a més d’ado­rar la seva dona i els seus fills sem­bla que s’embor­rat­xava sovint i que freqüentava els prostíbuls de Tri­este, ja fos la Chi­ave d’Oro o Il Metro Cubo, i que el seu germà Sta­nis­laus se l’havia d’endur cap a casa. Això ho explica el lli­bre de Jan Mor­ris, autora britànica que asse­nyala de l’existència d’un efecte Tri­este que vin­cula al fet de fugir del temps cap un no lloc, i la malen­co­nia que genera haver-hi estat.

Abans d’arri­bar a Tri­este vam bai­xar del tren a Mont­fal­cone i vam pas­sar pel cas­tell de Duino, allà on Rai­ner Maria Rilke va escriure les seves Ele­gies, aco­llit el 1910 per la prin­cesa Marie von Thurn und Taxis, i que segons Sam Abrams “con­densa en una desena de poe­mes el drama i la mera­ve­lla de la vida d’una manera única”.

I a Tri­este, ciu­tat d’exi­lis, vam anar a veure el mau­so­leu carlí que hi ha mig ama­gat a l’església de San Giusto, a tocar de l’hort de làpides, entre les quals hi ha la de Winckel­man, pare de l’arque­o­lo­gia moderna, que hi va morir assas­si­nat. El cas és que sota aquell mar­bre negre de la cape­lla de Sant Car­les Bor­ro­meu hi ha les des­pu­lles de Car­les V, VI, Joan III i Car­les VII, qua­tre aspi­rants a la corona espa­nyola que van viure l’exili després de per­dre les tres guer­res que hi va haver entre 1833-1876, quan Tri­este era ciu­tat de l’imperi aus­tro­hon­garès. Adeu a la pro­mesa de recu­pe­rar els furs de Cata­lu­nya que va abo­lir el decret de Nova Planta. Deu ser cert l’efecte malen­coniós de Tri­este, o és el desig?