Opinió

De reüll

Tot en ordre

Can­viar-ho tot perquè no canviï res. Els sona? Després d’anys de dis­cus­si­ons i polèmiques, el Con­sell Inter­na­ci­o­nal dels Museus (ICOM) ha apro­vat una nova defi­nició de museu que, diuen, ara sí fixa les fun­ci­ons d’aques­tes ins­ti­tu­ci­ons cul­tu­rals al segle XXI. Si avui en dia vols estar à la page tens a l’abast un catàleg de parau­les infal·libles: inclu­si­vi­tat, acces­si­bi­li­tat, sos­te­ni­bi­li­tat, ètica... Al sig­ni­fi­cat ofi­cial de museu ja hi són, i com ens n’ale­gra­rem quan siguin una rea­li­tat. Posats a ser ide­a­lis­tes (que, per­do­nin, ho som), era molt més valent l’esbor­rany que l’ICOM va pro­po­sar el 2019 en què vin­cu­lava la raó de ser dels museus a la justícia social, la igual­tat i el benes­tar pla­ne­tari. La gran majo­ria de socis del club el van llançar a la brossa pel seu to polític, temo­ro­sos que s’obrís la veda a la res­ti­tució del patri­moni espo­liat o a les recla­ma­ci­ons femi­nis­tes i de comu­ni­tats igno­ra­des diver­ses (els hereus dels espo­li­ats) per tenir més repre­sen­tació tant en les expo­si­ci­ons com en els òrgans de govern (pst: una cosa va lli­gada amb l’altra). Con­ti­nu­a­rem anant als museus, per apren­dre-hi i per diver­tir-nos, també per no enten­dre-hi un bor­rall i per avor­rir-nos, i amb les uto­pies intac­tes: on, si no, podem ima­gi­nar-nos un món veri­ta­ble­ment dife­rent del que ens endos­sen diària­ment?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.