A la tres
L’ONU els rellisca
“La repressió és sempre per a Espanya una solució natural i més assumible que la separació de Catalunya
En el món de les certeses i la ciència empírica, la Terra no és plana, els Reis són els pares i Catalunya és una nació conquerida per Espanya, sotmesa als seus interessos i reprimida a cada impuls de llibertat que ha tingut. Espanya ho fa amb naturalitat, per instint, perquè pot, perquè hi té la mà trencada i perquè a les seves taules de la (seva) llei ho diu..., “la maté porque era mía”, que en llenguatge del segle XXI ve a dir que “és un afer intern”. Qui vulgui saber més sobre aquesta psicopatia que repassi l’historial de condemnes, tortures, clavagueres, brutalitat policial, assassinats, bombardejos, espolis, setges i reials decrets que s’amunteguen des del segle XVII i més enllà en l’àmbit del “problema catalán”.
Per tant, és d’agrair que ara el Comitè de Drets Humans de l’ONU se n’adoni i denunciï una vulneració de drets humans inacceptable en la croada judicial contra l’independentisme català. De la mateixa manera que va ser d’agrair que el Comitè de Detencions Arbitràries de l’ONU denunciés la connivència de diversos poders de l’Estat (govern, fiscalia, poder judicial, policia, Congrés...) per perseguir els líders independentistes com una actuació pròpia d’un estat autoritari. Però hem de reconèixer que ningú es va despentinar, ni llavors, ni ara, ni quan la justícia italiana, alemanya, belga, suïssa o britànica han posat en evidència la persecució dels exiliats polítics. Ho va deixar ben clar la mà dreta de Pedro Sánchez, Félix Bolaños, fa pocs dies quan va dir que “lo importante de verdad es que estamos en una nueva etapa en Catalunya”..., la repressió que ha calgut aplicar per aconseguir-ho és peccata minuta, i el que puguin dir l’ONU, el Consell d’Europa o Santa Bàrbara els rellisca bastant.
Ja veurem què diu la justícia europea i si aconseguirà mantenir a ratlla el dinosaure que viu dins d’Espanya. De moment, fins allà on sabem i hem pogut comprovar, que l’Estat espanyol pertanyi al món democràtic, a la UE o a la comunitat internacional no ha canviat res d’essencial per a Catalunya.
