La cultura no val res?

La gratuïtat de tots els con­certs de l’Acústica de Figue­res m’ha por­tat a topar amb el web La Cul­tura no val res!. El macro­fes­ti­val figue­renc sor­tia anun­ciat a la seva agenda pel fet de ser obert a tot­hom. La màxima que esgri­meix la pàgina i que defi­neix els seus cre­a­dors és que la cul­tura no val res si no és oberta, seguida d’un lacònic “res d’esno­bis­mes i clas­sis­mes”. El con­cepte és molt democràtic, cer­ta­ment, però a hores d’ara espero que ningú es pensi que pro­duir cul­tura té un cost zero. Pels qui cre­iem que la cul­tura és un bé de pri­mera neces­si­tat, ja ens està bé, però sabem per­fec­ta­ment que les des­pe­ses exis­tei­xen al llarg de procés de cre­ació i pro­ducció, abans d’arri­bar a l’exe­cució.

Més de trenta con­certs repar­tits en tres grans esce­na­ris han fet de l’Acústica d’enguany un autèntic panem et cir­cen­ses. Aquesta frase, que remunta al segle I dC, cre­ada pel poeta satíric romà Juve­nal, li la podem apli­car en tots els sen­tits. S’ha rega­lat tot per tenir el poble con­tent, per tor­nar als nivells assis­ten­ci­als pre­pandèmics, per obli­dar, per uns moments, la situ­ació caòtica en la qual està immersa la nos­tra soci­e­tat, que va per­dent, de forma lenta i pro­gres­siva, el nivell de benes­tar que tenia. No cal entrar en detalls.

El govern és qui ha donat el suport econòmic neces­sari per cobrir les des­pe­ses del fes­ti­val. S’han cre­mat molts car­tut­xos en pocs dies. La fogue­rada ha estat intensa! Crec que seria millor repar­tir una mica més al llarg de l’any, així com diver­si­fi­car i ani­ve­llar els suports.

Lamento que, men­tre uns reben a dojo, hi ha enti­tats asso­ci­a­ti­ves, de les que gene­ren i pro­por­ci­o­nen cul­tura gra­tia et amore, que estan sot­me­ses a audi­to­ries pels matei­xos governs, que les obli­guen a retor­nar, per exem­ple, els 60 euros del cost glo­bal de les die­tes d’un sim­ple pícnic oferts als músics que varen tocar a l’entre­acte d’un congrés. Increïble, però cert!

No vol­dria aca­bar sense dei­xar de tenir un pen­sa­ment per als veïns del cen­tre urbà de Figue­res, que durant els dies que dura el fes­ti­val mal­vi­uen dins les seves cases a causa del nivell de deci­bels dels con­certs, de les hores a les quals acaba la gresca i de la brutícia que es pro­du­eix. Uns aguan­ten, altres mar­xem. Algú ha pen­sat a resol­dre o com­pen­sar aquest greuge?