El voraviu
Fora retrets, fem pressió
Aragonès em recorda el “donar cera, polir cera” de ‘Karate Kid’ però no serà
On hem de signar? Que bé, que bé i que bé que ho va dir ahir al matí el president Aragonès a Els matins de TV3. I que bé que ho deien en el missatge que varen enviar des de la direcció d’ERC a tota la militància. Dues línies clares d’acció. Una tàctica possible de consensuar i senzilla. L’espina de peix d’una estratègia que es completa segur tota sola a la vista que se surti del fangar en què ens rebolquem des de fa cinc anys, mentre unionistes i unionistes emmascarats (civetistes, intermediaris, equidistants, negociadors, ponts aeris, terceres vies, neoautonomistes i moderadors) es peten de nosaltres. La fórmula és doble. 1. Deixar els retrets (als propis). 2. Fer pressió (als altres). Tan simple com això. No més retrets entre els del 52% i tota la pressió als del 155. Em recorda aquella escena mítica de Karate Kid (1984), “Donar cera, polir cera. Donar cera, polir cera”: Miyagi (Pat Morita) convenç Daniel LaRusso (Ralph Macchio), que demanava entrenament molt més convencional de patacada et foto, patacada t’aturo. 60 minuts de pel·lícula després, LaRusso, lesionat, guanya el campionat fent la tècnica de la grua als mateixos morros del deshonest Johnny Lawrence (William Zabka). Ningú es posarà a donar cera, polir cera, donar cera, polir cera. Ningú. Ni el mateix president aturarà retrets i la pressió que farà sobre els del 155 és perfectament descriptible al fil dels dos darrers anys. Receptar, sí; però de prendre tots en fugim!
