Càsting per a un pis de lloguer

Si darrerament han llogat o han pretès llogar un pis, segur que aquesta història els resultarà familiar. Selecciones dos o tres portals on creus que pots trobar un habitatge que entra dins el que busques i, a partir d’aleshores, et bombardegen a base d’alertes. Per terra, mar i aire. Tu només els has dit que voldries viure de lloguer a Badalona, però aquests webs, o les immobiliàries o empreses de gestió de finques que hi ha darrere dels anuncis, t’inscriuen automàticament en una mena de càsting per cercar futures estrelles. D’això, d’entrada, no n’ets conscient. Ho sabràs en el moment en què truquis interessant-te per un pis. Et responen amablement: “Té cinquanta sol·licituds al davant però l’apunto a la llista.” Collons, deixeu de generar esperança i despengeu el punyeter anunci. Aconsegueixes que t’ensenyin un pis. Penses que si arribes a aquell moment, això vol dir que, si t’encaixa i no ets del tot pobre, ja tens sostre. “Me’l quedo.” No t’ho creus ni tu. Aleshores és quan informen el propietari del teu interès i passes a formar part de la llista de cinc o sis desesperats que han superat aquesta fase. És la selva. Sense saber si serà o no per a tu, et reclamen tanta paperassa que només trobes a faltar la partida del baptisme. El propietari engega el seu procés de selecció i de tu només li falta saber la talla de les calces. Si tots complim els requisits, ves a saber quin element decanta la tria. Si no ets l’afortunat, entres en bucle, de nou, amb les alertes. Enmig d’aquest procés, t’assalta de tant en tant un dubte: no saps si decantar-te per buscar el telèfon d’un bon psiquiatre o el d’un sicari excels.