Opinió

opinió

Descansa en pau, doctor Reixach

Més que un metge, ha estat un mentor i company de viatge

Em des­ma­iava molt sovint i a casa no ente­nien el perquè. Queia rodona i em sen­tia com si un camió m’hagués atro­pe­llat. Recordo des­can­sar un dia per equi­li­brar el meu estat perquè per­dre la consciència em feia sen­tir feble. Neces­si­tava una per­sona experta en neu­ro­lo­gia que em donés res­pos­tes. Així va aparèixer el doc­tor Ricard Rei­xach i Casula a la meva vida, vin­cu­lat al ser­vei de neu­ro­lo­gia i psi­quia­tria de la Clínica Girona.

Lle­gir la seva necrològica, quan feia deu dies que s’havia fet la cerimònia de comiat, em va fer sen­tir una tris­tesa difícil d’expli­car. No cal que hi hagi un vin­cle de sang per tenir sen­ti­ment de família i ell ha estat, durant molts anys, una de les per­so­nes més impor­tants de la meva vida. Més que un metge, ha estat un men­tor i com­pany de viatge per par­lar de salut, feina, rela­ci­ons i secrets.

De ben jove, quan estu­di­ava a la uni­ver­si­tat, quan m’ena­mo­rava, quan can­vi­ava de feina, quan vaig casar-me, quan vaig ser mare, quan el meu pare es va morir, sem­pre al meu cos­tat, en tots els moments vitals. Tanco els ulls i el recordo. Arribo a la con­sulta, em rep amb un som­riure. Les pri­me­res con­ver­ses són temes d’actu­a­li­tat per tren­car el gel i fer-me sen­tir còmoda. Par­lem de la vida, de viat­ges fets, de lli­bres lle­gits i de temes soci­als. I sem­pre em pre­gunta per la meva mare, que per sort meva encara està sana, joiosa i plena de vida, perquè ens havia cone­gut jun­tes en la con­sulta. Intu­eixo que em fa un petit esca­neig emo­ci­o­nal abans d’entrar en matèria, perquè em fa pre­gun­tes ober­tes i jo li explico com visc aque­lla situ­ació, aquell tema o aquell canvi a la meva vida. S’ale­gra dels meus pro­gres­sos, dels meus èxits, dels meus som­nis, dels meus escrits i em fa refle­xi­o­nar sobre allò que m’angoixa i no em deixa dor­mir bé. Apre­cia el llen­guatge que uti­litzo i, per les parau­les empra­des, ja sap com em sento. Escriu en uns fulls blancs, amb aque­lla lle­tra de metge que tant costa d’enten­dre, però escriu ràpid i a mà, men­tre em mira als ulls i m’escolta amb empa­tia. M’agrada que la tec­no­lo­gia no hagi tren­cat la nos­tra con­nexió emo­ci­o­nal i amb ell aprenc la importància de la salut holística.

No saps com lamento no haver estat el dar­rer dia de juliol donant suport a la teva família, però sem­pre et por­taré al cor. Des­cansa en pau, esti­mat doc­tor Rei­xach.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia