Diu la ministra

Trobava que les explicacions de la ministra sobre l’execució a Catalunya del 36% de la inversió pressupostada eren insuperables. El 3 de juny vaig titular “A Gavà els ha tocat la rifa”, i escrivia: “Quina sort varen fer a Gavà quan l’alcaldessa va sortir ministra.” Divendres m’ho menjava amb patates. Escoltava Raquel Sánchez “donar la cara i demanar disculpes”, el nou esport estrella, segons els politicòlegs. El que diguin no importa. S’ha acabat l’etapa en què callaven i així mitjans i xarxes carregaven contra el silenci i la manca d’informació en lloc de contra el nou episodi de despropòsits. Ara “donen la cara i demanen disculpes” i mitjans i xarxes els aplaudeixen per tòtiles que siguin les explicacions. La ministra es va superar. Tres hores sense cap tren i 80.000 afectats després, dona la cara i s’explica. 1. L’avaria no és a Renfe, és a Adif (Jo no he estat, senyoreta, jo no he estat! Qui és Adif? Sri Lanka?). 2. És molt excepcional (Només faltaria que petés cada dia!). 3. No passa només a Catalunya. A la resta del país (per ella Espanya) també passa (en fotrem un bon tros a l’olla!). 4. No saben com ha anat però obriran una investigació interna. És una incidència absolutament anòmala (Que bé, tu, una investigació interna!). 5. Una enquesta del CEO mostra una satisfacció notable (7 i escaig) amb rodalies (tenen marge per fer-les mes grosses). Com piula un usuari: després de fer-los de franc encara voldrem que els facin funcionar!