Després de l’11-S

Després de la Diada vindrà el debat de política general. L’Onze de Setembre l’independentisme s’ha mostrat desunit malgrat que el president, Pere Aragonès, ha volgut unir el clam independentista reivindicant el dret de decidir i la independència, i per això considera que, enguany, “Catalunya tornarà a demostrar que som una nació amb tot el futur al davant”. Una frase ben travada i un xic buida que caldria concretar en el debat de política general amb propostes unitàries de l’independentisme, malgrat que aquestes resolucions, com s’ha vist en les darreres sessions del debat, acaben en paper mullat. La Diada deixa l’ambient polític més enrarit entre les forces independentistes. L’ANC ha marcat la pauta i ha portat la batuta en tot moment mostrant el seu malestar bàsicament en contra dels partits del govern. Un malestar traslladat als partits de l’independentisme cada cop més allunyats dels necessaris consensos per fer bullir l’olla i per aclarir i concretar la relació entre els governs català i espanyol. A tall d’exemple, a banda dels merescuts premis als pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset, el premi va recaure en els desapareguts Pau Riba i Núria Feliu a títol pòstum. Ambdós se’l mereixien i molt més, però, dissortadament han estat premiats a títol pòstum per la manca de consens parlamentari a l’hora de trobar persones en actiu. Ha començat el curs polític amb la prioritat d’aclarir el camí a seguir i el debat de política general serà una bona oportunitat, malgrat un dia a dia complicat amb un Parlament sense president “legítim” i amb recels d’uns i altres. Un cop més, Pedro Sánchez està pendent per als interessos de la seva política dels moviments catalans. Qualsevol divisió catalana que intueixi és un argument de pes per seguir la legislatura i donar allargues a les pretensions dels inicis de l’acord per ser president.