Editorial

Impost energètic sense reforma del mercat

La Comissió Euro­pea ha apro­vat un pla de xoc energètic que implica can­vis en el con­sum i la fis­ca­li­tat. Cal lamen­tar que no s’hagin afron­tat les refor­mes legis­la­ti­ves i fis­cals fins que, després de mig any de guerra, les estre­tors energètiques i l’aug­ment de preus ja són evi­dents i gene­ren pobresa energètica i social. Els 27 estats adap­ta­ran la seva legis­lació perquè els bene­fi­cis mili­o­na­ris de les empre­ses energètiques reper­cu­tei­xin sobre la des­pesa social a què obliga el preu de l’ener­gia. Es pre­ve­uen recap­tar 140.000 mili­ons gra­vant un 33% dels bene­fi­cis. Sem­bla rao­na­ble, però pot­ser insu­fi­ci­ent, perquè es man­tindrà vigent el sis­tema de càlcul del preu energètic, que fixa les tari­fes en funció del tipus d’ener­gia més cara de pro­duir o obte­nir, que des de la guerra a Ucraïna sem­pre és el gas. Europa ha hagut de cor­re­gir amb un impost els bene­fi­cis perquè ha estat incapaç d’afron­tar, ni tan sols ara amb l’amenaça de l’escas­se­tat energètica i amb uns preus desor­bi­tats, la modi­fi­cació de la regu­lació del mer­cat, la causa de l’alça, a banda de la invasió russa. Si hi afe­gim la dependència euro­pea –d’uns estats més que d’altres– sobre els pro­duc­tors d’ener­gia, i una aposta desi­gual sobre les ener­gies reno­va­bles i autòcto­nes, sem­bla que la reforma del mer­cat energètic esdevé ina­jor­na­ble. La Comissió ha pre­fe­rit abo­car-se a rebre diners més fàcils amb l’impost, sem­pre ben aco­llit per la ciu­ta­da­nia, en lloc d’afron­tar el repte del canvi de la regu­lació glo­bal dels preus.

El pla també mira el con­sum, mal­grat que l’apar­tat més cri­da­ner per apla­car l’incre­ment del preu de l’ener­gia apunti a l’empresa. Brus­sel·les plan­teja que els estats de la UE redu­ei­xin un 10% el con­sum d’elec­tri­ci­tat fins al març, i obli­gar a fer que la reducció sigui d’almenys un 5% en les hores punta. Les mesu­res per acon­se­guir l’objec­tiu que­den en mans dels Vint-i-set i els experts hi han tro­bat a fal­tar una més gran obli­ga­to­ri­e­tat en el com­pli­ment, l’adap­ta­bi­li­tat a cada ter­ri­tori, segons les tem­pe­ra­tu­res i pro­cedències de l’ener­gia que es reque­reix, i fins i tot més incen­ti­vació a l’aposta per les ener­gies netes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.