Més Plaça Mercat Olot

Fa mesos, no recordo quants, vaig escriure sobre el mercat (cobert) d’Olot, de resultes d’haver-hi anat per primera vegada. Aleshores vaig confessar haver-ne quedat encantat per raons diverses: per la qualitat i les especialitzacions en els productes, per l’abundor i diversitat de mercaderies ofertes, per l’amabilitat i el bon tracte de tots els placers i per l’ambient familiar que s’hi vivia i respirava.

Penso que quasi tothom ens hi hem trobat: hi ha botigues que de bones a primeres et criden favorablement l’atenció, les freqüentes, però al cap d’un temps hi vas veient falles, inconvenients, mancances, i al final acabes deixant d’anar-hi. Doncs precisament amb el mercat (cobert) d’Olot em passa absolutament a l’inrevés de tot això: amb el temps, aquella meva primera impressió i valoració només ha anat en augment. I ho dic públicament perquè em sembla important que un establiment complex, variat i de considerable volum s’aguanti tan bé, i no només això, sinó que vagi millorant aquell aspecte i servei inicials. En tot cas, aquesta és la percepció i constància que en tinc. I com que Olot és la capital de la meva, de la nostra Garrotxa, em fa goig i una mena d’orgull de dir-ho. Amb la posada constant i al dia de serveis i oferiments, el mercat conserva el tarannà propi del que ha de ser un mercat, segons definició establerta i general: “Lloc o sector popular on es compren els productes d’algú o d’alguna col·lectivitat; conjunt de compradors i venedors d’un país, d’una regió.”

Déu me’n guard de desmerèixer o menysvalorar l’històric mercat olotí dels dilluns, un altre fenomen social de primer ordre amb productes excel·lents, que cada setmana atrau gent de tota la rodalia i molt més enllà. Però aquest del carrer del Rengle, amb les seves quinze parades, el tenim obert tota la setmana i amb un ben organitzat i operatiu servei de pàrquing, qüestió important avui on l’automòbil és el rei del nostre dia a dia, oimés i sobretot a ciutat.

Dinant a casa amb el que hem portat de la Plaça Mercat Olot, em ve a la memòria allò que exclamà una cuinera francesa al Luberon, davant d’una blanqueta de xai amb espàrrecs: “La Provence chante dans nos assiettes!” Copiem-ho, doncs, perquè l’ocasió ho val: “La Garrotxa canta en els nostres plats a taula!”