Isabel Vila, sempre present

El diu­menge 9 d’octu­bre tindrà lloc la XXIII edició de la Cami­nada Memo­rial Isa­bel Vila, que agafa una nova embran­zida, ja que el Con­sorci de les Gavar­res s’incor­pora a la comissió orga­nit­za­dora en la qual ja hi ha repre­sen­tació de Calonge i aviat es pre­sen­ta­ran noves pro­pos­tes de pro­moció i con­so­li­dació de la cami­nada. La marxa, que durant dues dècades ha sor­tit de Lla­gos­tera i ha tra­ves­sat el massís fins a la Bis­bal, té un nou for­mat des del 2020: el punt de tro­bada és al peu del puig d’Aigua­bona, a tocar del puig d’Arques. I la raó és molt sen­zi­lla: allà con­flu­ei­xen les tres colum­nes que sur­ten de Lla­gos­tera (on va començar a des­ta­car Isa­bel), de la Bis­bal (on va ser una de les pro­ta­go­nis­tes del Foc) i Calonge (on va néixer). La figura de la sin­di­ca­lista i peda­goga Isa­bel Vila Pujol (Calonge, 1843 -Saba­dell, 1896) la va rei­vin­di­car Fran­cesc Fer­rer Gironès quan el 1996 va pre­sen­tar el lli­bre Isa­bel Vila Pujol. La pri­mera sin­di­ca­lista cata­lana, edi­tat per l’Arxiu Muni­ci­pal de Lla­gos­tera, i que el 2005 va ampliar en un estudi publi­cat a Viena. Toni Stru­bell ha con­ti­nuat la feina amb l’obra tea­tral Isa­vel i amb Isa­bel cinc hores que esce­ni­fica Carme Sansa. La comissió està for­mada per per­so­nes i enti­tats de Lla­gos­tera, Cassà, la Bis­bal, Girona i Calonge, i té el suport de l’Ajun­ta­ment de Lla­gos­tera, del de la Bis­bal i del de Calonge, i es vol que s’hi afe­geixi Sant Feliu, ja que Isa­bel Vila també hi va dei­xar petja sin­di­cal. I és el ganxó Pere Caimó qui exalça la seva figura arran dels Fets d’Octu­bre de 1869. A més, el desem­bre pas­sat la comissió orga­nit­za­dora va rebre el 25è Premi Cirera d’Arboç, que atorga el Con­sorci de les Gavar­res amb la volun­tat de pre­miar “l’esforç sos­tin­gut en el temps de totes aque­lles per­so­nes i enti­tats que for­men i han for­mat part de la marxa. Però també de l’acció en si, ja que des­taca el valor dels llaços d’unió entre els pobles de les Gavar­res”. Al peu d’Aigua­bona es can­tarà la cançó “No hi ha dones al món / com les de Lla­gos­tera / que pels repu­bli­cans / varen por­tar ban­dera. / No hi ha dones al món / com la Isa­bel Cinc Hores / que pels repu­bli­cans / va cami­nar vuit hores. / Oi-dà, oi-dà, / com la Isa­bel no n’hi ha.” Avui Isa­bel Vila ja dona nom a pla­ces i car­rers de diver­sos muni­ci­pis i a espais de dife­rents enti­tats. A més, la Gene­ra­li­tat a Girona ha creat tres pre­mis per reconèixer enti­tats i per­so­nes que impul­sin pro­jec­tes refe­rents, i un por­tarà el nom d’Isa­bel Vila.