És una frase d’essència kàrmica que he llegit avui i que ve a tomb: “El coratge té moltes formes.” Les iranianes l’han trobat. També n’hi ha que han trobat la mort. La repressió vol imposar la por, que sempre té el camí més aplanat, asfaltat i còmode mentre el coratge ensopega amb un camí pedregós, o millor dit, de bales. Aquí, que ho tenim més aplanat, asfaltat i còmode, es veu que ens costa trobar el coratge per ser la veu de qui clama per tenir-ne una de pròpia. A Girona, que hem sortit al carrer perquè volíem acollir, dir no a la guerra, en solidaritat amb Ucraïna o per la massacre de Melilla, no s’ha convocat cap acció de suport a la revolució que estan liderant les dones a l’Iran. Per què no hem trobat el coratge de treure’ns un vel que no es veu però hi és?