Avui també: ni oblit ni perdó

Algú sap on ha anat a parar tota aquella trempera? Cinc anys després d’una de les jornades més il·lusionants i emotives de la història recent de Catalunya, la situació actual resulta absolutament desesperant. I tant li fa des de quin prisma polític es miri. El joc brut de l’Estat, primer amb les porres i després amb Pegasus, queda en no res al costat de la incompetència de l’independentisme per recuperar-se i bastir un nou projecte que ens acosti on s’havia promès. Ja hi comptàvem, que l’“a por ellos” es mantindria, però no ha estat això el que ens ha dut pel pedregar. Han estat les mateixes lluites caïnites i els maleïts egos de sempre. L’Estat aquest cop no en té la culpa. Mirem-nos el melic, que està ple de ronya.