Descontrol

La unitat política és un valor. La majoria de països en són tan conscients que la prediquen poc i la practiquen sempre que convé. Si en voleu exemples propers, mireu a Espanya. La unitat, a Catalunya, Junts l’ha perseguida sempre; Esquerra, mai. Si aquests dies podem subratllar el canvi històric que va significar el primer d’octubre del 2017, i també el 3 d’octubre, és per tot el que va generar la candidatura de Junts pel Sí. Mas la va forçar, Junqueras no en va poder escapar. Aquesta diferència radical en la manera de veure-ho, farcida de retrets, deslleialtats, pors disfressades de proclames i una doble versió de cada pas que s’ha fet durant els darrers deu anys ens han conduït al moment merdós on som ara, quin descontrol! No tinc cap element per confirmar però tampoc cap per desmentir que el que va dir Albert Batet en el debat de política general fos inspirat per Carles Puigdemont, així com que el que va fer Pere Aragonès fos decidit per Oriol Junqueras. Si és així, és una mala notícia per al país, perquè si alguna cosa hem d’esperar de la nova generació de polítics és que tinguin idees pròpies, valor per impulsar-les i autoritat per defensar-les. Hi ha massa en joc i massa inèrcies negatives per evadir-se. Porten massa errades acumulades per mandra o per por de fer política. I ha arribat l’antipolítica. S’ha prescindit del cap i del cor per deixar-ho tot en mans del fetge, que ho amara tot d’una bilis que emboira el paisatge sencer. I ara m’ofenc i expulso el vicepresident del govern; i ara m’enfado i abandono les meves responsabilitats de l’executiu; i ara faig un acte per la unitat i xiulo a tots els meus convidats; i ara no em moc ni un mil·límetre perquè sempre he volgut governar sol. Aquest descontrol és l’avantsala de la trencadissa que ve. I de com l’independentisme, tot i ser majoritari socialment, podria no dirigir les institucions durant molt de temps. I això serà una llàstima. I això tindrà responsables.