Por a l’adversari de Déu
M’agrada el noir. Però no em pensava que l’esperat llibre del periodista i escriptor bisbalenc, resident a Quart, Xevi Sala en fos tant, de negre. En tots els sentits. L’ha titulat On hi hagi por i la portada ens orienta cap a on ens portarà la història. S’hi veu un confessionari vermellós sobre un fons negre. I el que segueix enganxa de mala manera. Hi ha morts, hi ha policies i hi ha un exorcista, i aquesta és la gràcia de la ben construïda novel·la d’un escriptor amb molt d’ofici. Ja en tenia l’assaig que va publicar abans de les cinc novel·les prèvies a aquesta i, pel que vam saber en l’entrevista que li va fer dimarts en aquest diari Lluís Llort, també novel·lista i gran coneixedor del gènere negre, n’hi ha alguna més que podria veure la llum. De fet les novel·les anteriors d’en Xevi ja negrejaven. Ho feia Les causes perdudes, un títol que m’evoca Tià Salellas, l’advocat de les causes pendents. Negrejava En la pell d’un mort i hi havia element clars del gènere en Esborraràs les teves petjades, que portava un home d’ETA al nostre Pirineu en un exercici de retrobament i regeneració interior del personatge. Totes em van agradar molt. Com ho va fer I ens vam menjar el món, amb què Xevi Sala va guanyar el premi Bertrana del 2016, un premi que se li havia resistit anteriorment. Finalment de morts n’hi havia a No tornaran vius, el seu darrer treball, que ens portava a la tragèdia col·lectiva que vam viure el 17 d’agost del 2017 a Barcelona.
M’ha enganxat On hi hagi por. Com va explicar l’autor a Llort, la idea de la novel·la li va venir quan el Vaticà va decidir que calia cobrir els llocs d’exorcistes a les diferents diòcesis. I s’hi van posar. I per tant van haver de formar-ne, d’exorcistes. Ens ve al cap la mítica pel·lícula. N’hi ha hagut sempre, d’exorcistes. Segurament no tots són pel·liculeros ni tenen una novel·la, però el Mal existeix i aquesta certesa la tenen molts creients i no creients. A On hi hagi por hi trobaran una excel·lent trama i una bona protagonista, una sotsinspectora del Mossos amb un passat, com n’han de tenir els bons investigadors. Aquí hi ha un bon personatge. I un llibre que com he dit enganxa molt. Si el papa Francesc va dir que “el Dimoni no ha mort, tan sols està moribund”, en Xevi Sala assegura que encara que molta gent no cregui en el Dimoni, Satan, l’adversari de Déu, sí que creu en nosaltres. El Mal existeix i cal combatre’l. Bon noir.
