Dissabte de saltimbanquis

Aquests dies, els regidors, alcaldes, càrrecs de confiança i els consellers de Junts pateixen d’un fred de peus monumental. I no és per a menys. Com encertadament ha definit la consellera Alsina, estan a punt de decidir si fan “un salt al buit”. Aquesta crisi rocambolesca s’ha precipitat amb la suspensió de Borràs com a presidenta del Parlament: una crònica anunciada. Així, té noms, cognoms, nòmines, sumaris, negocis, i recels interns i contra ERC, però cap estratègia política desenvolupada: Catalunya va votar amb Puigdemont de president i no va implantar el mandat de les urnes. Ni planteja com fer-ho ara, i encara serà més difícil des de l’oposició. L’única tàctica ha estat un any i escaig d’intent d’erosió a ERC. Vivim dies intensos de filibusterisme a Junts que contrasten amb la unitat i l’espera tensa però calmada a casa dels republicans: no s’ha alçat ni una sola veu per la destitució de Puigneró. ERC ha treballat per esdevenir un partit central amb una estratègia definida, i validada internament: sumar per ser més forts i construir alhora un nou país.

Amb tanta benzina trumpista és difícil fer apostes sobre el resultat de demà, però l’acord de govern va ser validat pel 83% dels militants, tot i l’oposició de Borràs i Puigdemont. El fred de peus és intens, malgrat la sociovergència. Si demà es queden, els republicans demanaran garanties que no continuaran fent oposició interna, com proposa en campanya Alsina. Dissabte, Turull serà capaç de garantir-ho al president? Si és que no, el salt al buit potser sols el farà una part de Junts.