Empordoneses
Ho van explicar perfectament la Mercè Cuartiella i la Pilar Farrés, comissàries de l’esdeveniment: s’han reunit alguns títols essencials de la literatura empordanesa, se n’ha demanat reinterpretació a alguns artistes plàstics i s’ha convidat diversos escriptors contemporanis perquè n’ofereixin la seva visió personal.
Tot això és visible en el muntatge que hi ha a la Sala d’Exposicions L’Escorxador de Figueres, que, ho he de dir de seguida, em sorprengué i de quina manera. Ja havia llegit, ja havia sentit alguna fumada que es preparava una cosa seriosa, però quan hi vaig entrar vaig quedar parat. Es tracta d’una mostra col·lectiva i transversal que fa descobrir les nombroses facetes que poden sorgir de la lectura i valoració dels nostres clàssics, definida així per les dites comissàries: “Són tres eixos de treball –llibres clàssics, obra plàstica i textos contemporanis que donen valor als nostres literats clàssics empordanesos.”
No és pas el primer any d’activitat pública d’Empordoneses, aquesta tropa que, amb tota intenció, insufla la paraula dones, encaixada a Empordà. Fa tretze anys que actuen i es mostren. I enguany han volgut ostensiblement sumar-se a la celebració dels cent anys de la biblioteca pública de Figueres amb aquest excel·lent muntatge i exposició ideada per Pilar Farrés. És un important reconeixement a la col·lecció local de la nostra biblioteca, el valor més preuat i particular, la nineta dels ulls de totes les bibliotecàries, ha escrit la directora, Nati Vilanova.
Hi eren totes (i quasi tots) a la Sala d’Exposicions L’Escorxador, on surava un aire de celebració i satisfacció, pel notori èxit d’allò que s’havia pensat i proposat. I hi havia també, no tan patent però viu i present, una mena de rècord social que expressà Pilar Farrés en el seu parlament de presentació. Ho va dir al final i com sense voler la cosa (però sí): “Ah...! som més dones que homes; és a dir... endavant.”
Una cosa: jo no havia anat mai a cap acte públic on l’autoritat present no digués ni piu. Per l’Ajuntament, la intervenció va ser del regidor de Cultura, Alfons Martínez Puig, però l’alcaldessa no va pronunciar paraula, va ser l’única dona callada –a L’Escorxador–. No pensin malament: es tractava d’una molesta, desavinent afonia.
