Mor i obscuritat a Roma

La ciutat dels vius és una novel·la de Nicola Lagioia, editada en català per Llibres del Segle, que explica la història real de dos joves benestants que l’any 2016 van torturar i assassinar un altre jove en un apartament de Roma. El fet va crear un gran rebombori. Els criminals provenien del nucli d’una societat benpensant que no podia engolir una acció tan despietada i terrible. I, en segon lloc, el crim va ser del tot gratuït, el Mal en un estat pur, sense buscar beneficis en l’assassinat, sense una causa que el pogués arribar a justificar.

El relat és una aproximació personal de Lagioia que més enllà d’intentar trobar aquelles raons inexistents es concentra en una reflexió íntima que ens podríem fer tots. Per això és tan bona i tan inquietant aquesta Ciutat dels vius que n’amaga una de subterrània, com diu el mateix autor, la dels morts. Ho és perquè es planteja la idea que qualsevol de nosaltres podria haver estat un botxí tan mancat de misericòrdia, qualsevol de nosaltres podria haver estat, també, la víctima d’una confabulació de drogues, sexe i decrepitud moral. Tot depèn de la finíssima línia vermella que separa les dues ciutats, que distingeix bondat i malícia. La implicació de Lagioia (com a investigador, com a relator dels fets, amb la voluntat d’entendre o, si més no, d’acotar tot el que va ocórrer aquells dies de març a l’apartament del carrer Igino Giordani) converteix La ciutat dels vius en un camí de coneixement, al mateix temps que és també el retrat d’una Roma que no és la que coneixem, sinó un espai de podridura i de lletjor, un planeta on les tenebres senyoregen sobre les ruïnes. És del tot captivador (i alhora desconcertant) fer el recorregut habitual del turista sabent que sota les llambordes mil·lenàries o en aquells barris on l’ocre miraculós esdevé color de merda, s’amaga un temps estancat on només hi ha “estultícia, solitud, desesperació”. Ho diu l’autor. I hi afegeix: “És com haver ficat una mà a la llacuna Estígia i sentir-la encara apoderada per l’ombra.” Una mà enfangada de mor i obscuritat.