Com aprèn la princesa

Aquests dies passats immersos en consideracions i endevinalles sobre el resultat de la consulta a les bases de Junts que aquesta tarda coneixerem, els espanyols es mostraven públicament orgullosos de com a la família reial els testos s’assemblen i s’assemblaran a les olles pels segles dels segles. Els és motiu d’especial orgull (i aquests dies se n’han vanagloriat en diferents reportatges) que, així com el dia del cop d’estat del 23 de febrer de 1981 Joan Carles I cridés el príncep Felip i l’estaqués tota la nit al seu costat perquè veiés el pa que s’hi donava, repetissin la jugada el 3 d’octubre del 2017. Aquell dia, Felip VI va cridar la princesa Elionor perquè veiés en viu i en directe com tocava el crostó als catalans que tenim idees que a ell li semblen lletges, i com exhortava el conjunt de la societat i institucions de l’Estat a utilitzar contra l’independentisme la via àmplia que ell obria. Li va ensenyar com es defensen els privilegis feudals vestits de monarquia parlamentària. El febrer de 1981, Felip acabava de fer els 13 anys i el 3 d’octubre del 2017 la princesa encara no havia fet els 12. És la mateixa tècnica. Engargallar i traumatitzar preadolescents perquè de grans els surti el que els va sortint generació rere generació. Disfressat, això sí, del que faci al cas. De Felip deien que estava tan i tan preparat. La nena ve a donar premis i exhibeix una perfecta dicció catalana. Però ja sap que de tant en tant toca xarop d’estopa.