La por de perdre els fills

Una mare que cau en situació de pobresa pot perdre els seus fills? L’administració pot retirar la tutela o instar l’ingrés en un centre per garantir l’atenció a les seves necessitats? Em refereixo exclusivament a la manca de recursos materials, no a la presència d’altres circumstàncies –com ara actituds violentes, addiccions, abusos– que justifiquin l’adopció de mesures dràstiques per a la protecció del menor. M’agradaria contestar que no, que en cap cas a un greu entrebanc d’índole econòmica s’hi afegeix la crueltat de separar pares i fills, ans al contrari, que una potent xarxa de serveis socials s’ocupa d’acompanyar les persones perquè puguin superar juntes les dificultats sobrevingudes en un sistema que ben injustament genera nivells de desigualtat atziacs. Però no n’estic segura al cent per cent perquè fa poc menys d’un any vaig conèixer una mare sola, carregant una motxilla molt dura i amb dificultats per a la criança de dos nens de 8 i 5 anys a la qual unes tècniques havien qualificat de desemparats i havien amenaçat d’avisar Infància perquè se’n fes càrrec mentre persistís l’horitzó de precarietat que patia. Encarà gràcies i doble càstig! Finalment una entitat social va intervenir i va fer costat a la dona, que a hores d’ara ja ha obtingut certa estabilitat i els mínims ingressos amb la supervisió d’aquesta entitat que li continua oferint suport emocional per recuperar-se del tràngol, sobretot del monumental espant que li prenguessin els fills. Es tracta d’un cas aïllat? Volem pensar que sí però a mi em va fer sonar totes les alarmes.