Banderes

L’ FMI i el Banc Mundial van pelant la margarida tot advertint sobre les magres perspectives econòmiques. Per cert, sense cap solució nova o tendent a repartir millor la riquesa... Albiren una retallada al creixement que no queda reflectida en el projecte d’uns pressupostos del govern espanyol que aboquen més foscor: el compromís del PSOE-Podem amb l’OTAN i la indústria de la mort creix un 126% i és el doble de l’anunciat. Més de 24.000 milions que reforçaran la bandera espanyola en desfilades com la d’ahir, que “recupera esplendor”. Mentrestant, a Catalunya cou un clàssic: el de l’infrafinançament i l’incompliment de l’Estat, que hi ha invertit un 11% del total durant el primer semestre. Ben lluny del 19% del PIB que aportem i del 17% abocat a Madrid.

Som en un moment complicat en el qual conflueixen diferents crisis: la política, la inflacionista, l’energètica, la climàtica... Per a les esquerres, cadascuna és una senyera que té el nom i cognom d’un ciutadà. S’enlaira amb els seus somnis i necessitats, que acabaven configurant els anhels col·lectius. Després de la fugida de Junts, ERC ha fet una aposta per un nou govern de marc ampli tot buscant consensos socials que afavoreixin l’estabilitat nacional. Mentre Junts té com a única esmena als pressupostos quedar-se afònic reclamant el cap del president Aragonès, ERC té l’oportunitat d’or de dibuixar un nou país. I alhora, també d’omplir de més contingut les estelades que altres redueixen a un símbol identitari. No serà ni senzill ni ràpid, però les eines són sobre la taula.