400 dies de gràcia

L’ envestida de l’unionisme i l’unionisme emmascarat serà tan sideral aprofitant la trencadissa del parlamentarisme independentista que el govern no ha de patir pels 100 dies de gràcia. A fe de Déu que si s’han conjurat per passar “una etapa sense soroll” la passaran. No se m’acut qui és que els ha de fer fressa en el punt en què estan les coses, les persones i, sobretot, els altaveus. Fins a mitjan gener, quan hagin passat els cent dies de gràcia, jo no en parlaré, del govern. Sospito que no seran poques les instàncies que els en donin més i tot, de 100 dies. Potser 240... fins després de les municipals. Potser 400... fins després de les generals. A partir d’avui rebran a tort i a dret tots aquells que creuen que el procés a la independència és viu i no es conformen amb arribar-hi el dia del judici final a la tarda. En un vèrtex de la línia argumental hi exhibiran un deliri per estendre certificats de defunció. El procés ha mort, el procés s’ha tancat definitivament... i citaran cofois l’exsecretari general de Junts, Jordi Sànchez. En el segon vèrtex explicaran per què tanta gent es va creure una cosa que no pararan de dir que és impossible. Com que consideren els independentistes uns babaus que algú s’ha emportat al seu propi joc no poden admetre que és un moviment de baix cap a dalt i han d’anar fabulant sobre com s’ha produït l’alienació de milions de cervells. En el tercer vèrtex culpabilitzaran el procés d’haver ajudat al creixement de Vox.