Pagar per collir bolets

Anar a collir o caçar bolets per a molta gent és una manera d’anar a bosc, de fer acti­vi­tat física, i de dis­treure’s, per bé que per molta d’altra té com a únic objec­tiu el plaer d’acon­se­guir-ne un bon cis­tell. Això sense tenir en compte la gent que n’obté un ren­di­ment econòmic, i en fa un mitjà de vida.

A les nos­tres comar­ques hi ha moltíssi­mes zones bos­co­ses on els caps de set­mana de tar­dor els bole­tai­res de tota mena –pro­fes­si­o­nals i no– s’hi des­pla­cen, espe­ci­al­ment aque­lles més cone­gu­des com el Ber­guedà, el Ripollès i la Gar­rotxa.

La moda dels bolets ha obli­gat els muni­ci­pis afec­tats a reac­ci­o­nar per com­ba­tre’n les con­seqüències: des de la cre­ació del car­net bole­taire de paga­ment anual a Cam­pe­lles i a Ripoll, fins al paga­ment d’una taxa pun­tual, com a Alins, al Pallars Sobirà, per import de cinc euros i un màxim de 10 qui­los de bolets.

La fina­li­tat d’aques­tes mesu­res és actuar com a ele­ment dis­su­a­siu per dis­mi­nuir la mas­si­fi­cació del bosc i han de rever­tir en la con­ser­vació dels camins i la pre­ser­vació i neteja dels bos­cos, però caldrà veure si resul­ten útils i efec­ti­ves per la mateixa difi­cul­tat de con­trol del seu com­pli­ment.

Com sem­pre que es pre­nen aquest tipus de mesu­res hi ha opi­ni­ons per a tots els gus­tos. Alguns dels bole­tai­res inter­pel·lats per TV3 sobre la mesura de l’Ajun­ta­ment d’Alins de cobrar una taxa de cinc euros per dia i per un màxim de deu qui­los de bolets expres­sa­ven el seu des­a­cord amb aquesta taxa, d’altres diuen sim­ple­ment que els bolets crei­xen al bosc i no són de ningú, tot i que el 77% dels cata­lans està d’acord en aques­tes taxes si final­ment rever­tei­xen en la con­ser­vació dels bos­cos.

No em sem­bla mala­ment que els muni­ci­pis espe­ci­al­ment afec­tats per la con­currència mas­siva de bole­tai­res tin­guin el dret d’impo­sar una taxa o un car­net de paga­ment únic perquè el gènere humà apren­gui a con­te­nir-se. No entenc que, després de pagar la gaso­lina a preu d’or per arri­bar a bosc, pas­sar un matí fantàstic collint bolets i segu­ra­ment aca­bar amb un bon dinar al res­tau­rant del poble, ens requin cinc euros. Llàstima que al final el paga­ment d’aquesta taxa dependrà de la bona volun­tat de la gent i de la nos­tra empa­tia amb els muni­ci­pis afec­tats.