Sainet pels pressupostos? No, gràcies

No és veritat, com es diu, que es poden prorrogar els pressupostos i que no passa res. Sí que passa: no es podran tirar endavant programes socials nous que s’havien anunciat, no es podrà fer cap nova inversió que no estigués prevista en els comptes anteriors ni tampoc fer canvis en la fiscalitat, per exemple. Que el govern hagi de treballar amb pressupostos prorrogats és una mala notícia per a tothom, i encara més en un context d’arribada dels ajuts europeus Next Generation.

Pel bé de la ciutadania, doncs, els pressupostos per a l’any vinent s’han d’aprovar. Que no hi donin suport els partits que no estan d’acord amb les mesures que preveuen, és legítim i fins i tot ja ha esdevingut una tradició parlamentària. Ara bé, bloquejar-los només com a mesura de desgast del govern, com té la temptació de fer Junts, seria incomprensible per al comú dels mortals per diverses raons: la primera, perquè els pressupostos els han fet ells i, per tant, no poden tenir cap discrepància política amb les propostes que inclouen. Segona, perquè tant la consellera d’Economia, Natàlia Mas, com el president Aragonès ja han dit que estan disposats a retocar el que faci falta per tenir el suport de Junts.

Després del trist sainet polític de les últimes setmanes, la ciutadania no es mereix ara un nou sainet per l’aprovació dels pressupostos. Perquè al final el clam que se sentirà a les places ja no serà el d’“independència”, sinó el clàssic d’Estanislau Figueras: “Fins als collons de tots nosaltres.” I amb raó.