Va estudiar fins als 11 anys

“Vaig estudiar fins a cinquè, fins als 11 anys, i després ja ho vaig deixar, em vaig dir a mi mateixa: per què he d’anar a l’escola si tindré un marit, seré mare i criaré fills...?” És el testimoni d’una dona recollit en un estudi d’Unicef sobre la situació dels matrimonis infantils a Colòmbia que remarca la prevalença d’aquesta greu violació dels drets de les dones i el pes dels factors socioeconòmics i tradicionals que s’hi combinen. En aquest país una de cada cinc joves d’entre 15 i 19 anys es va casar el 2020 i dues de cada 100 tenia menys de 14 anys, una tendència que no ha millorat en les últimes dècades –i que és extensiva a Amèrica Llatina i al Carib–. Es van casar o les van casar? En les entrevistes incorporades a la investigació es posa de manifest que la majoria volien continuar els estudis però no van tenir cap altra opció que seguir el mandat de la família davant la força d’una pràctica profundament arrelada. La llei tampoc hi ajuda: el codi civil prohibeix el matrimoni de nens i nenes, però l’autoritza a partir dels 14 anys si els pares hi consenten, i fins avui no ha prosperat cap de les set iniciatives legislatives presentades des del 2015 per eliminar aquesta excepció. La raó esgrimida?: la llibertat per escollir de les adolescents! Quina llibertat? Es tracta d’una norma de control dels homes sobre les dones, una herència del sistema patriarcal present arreu del món: 39.000 nenes són entregades en matrimoni cada dia, 39.000 nenes que pateixen violència sexual i perden el dret a decidir sobre la seva vida i aportar valor a la societat. Arreu del món!