Què miren els joves?

Fa angúnia veure el gran predicament que tenen a les aules els discursos de la discriminació i el manteniment de l’statu quo, sota una aparença de falsa transgressió juvenil. Ho he pogut comprovar en viu en algunes classes d’institut: el feminisme ja no és necessari i és cosa de Karens i feminazis; els impostos són un robatori i s’haurien d’abaixar o suprimir; llegir és de losers; el català és una llengua inútil; etcètera. Amb el català, per cert, pot passar com amb el canvi climàtic: els hem inflat tant el cap amb el plany d’una segura destrucció del planeta, que molts ja no pensen moure-hi un dit. Per a què, si ja està perdut?

D’on surten, aquests discursos reaccionaris, quan tota la xerrameca oficial la fem en direcció contrària? No cal ser gaire espavilat: youtubers, streamers, tiktokers... Plataformes on qualsevol pelacanyes amb gràcia pot ser líder d’audiència sense tenir ni idea d’igualtat de gènere, economia, sociolingüística o ni tan sols sentit comú. Mentre el CAC es dedica a fiscalitzar si el Peyu i el Jair Domínguez malparlen dels Borbons a TV3, els nostres adolescents són sotmesos a missatges continus on es barregen bromes i videojocs amb discursos d’autèntics illetrats que normalitzen el masclisme, el supremacisme cultural i lingüístic, el fer-se ric per art de màgia i les ximpleries retrògrades i protofeixistes més idiotes que pugueu imaginar.

Els joves que intenten fer un discurs alternatiu són ràpidament castigats a la xarxa. Si, per exemple, algun adolescent amb un mínim d’èxit de públic canvia al català, rep una allau sospitosament constant i reiterada de comentaris exigint-li que no sigui ruc i que ho faci en castellà.

Potser és hora de contraatacar. En matèria lingüística, Eufòria primer, ara el nou canal SX3, són noves eines per recuperar un terreny que mai no hauríem d’haver abandonat. Però no hauríem de quedar-nos aquí.