Poesia i aromes

No els faig cap descobriment si escric que dir poesia és dir, entre molts altres actius, evocació. Pel títol de l’article poden pensar que els parlaré d’aquelles aromes o sentors que pels camins de les paraules un bon poema ens pot regalar. Però no es tracta d’això sinó que, aquesta vegada, em refereixo a una representació que té com a motiu principal un poema i que està unida a l’olfacte en sentit literal.

Hi ve a tomb, un espectacle que, just començar la tardor, hem pogut reveure al Teatre Bartrina de Reus, que, a hores d’ara, roda per escenaris del Camp i que farà estada a Barcelona, al Teatre Maldà, durant bona part de novembre.

El contingut és el d’una de les obres més emblemàtiques de Gabriel Ferrater: Poema inacabat i la interpretació va a càrrec de la companyia Produccions Lo nostro que, no només en el nom sinó també en els seus integrants, té ADN reusenc. Pau Ferran i Bàrbara Roig, dos actors que ja tenen una trajectòria considerable, ben diuen el poema ferraterià en un escenari que, volgudament, evoca la quotidianitat, l’indret d’una casa en el qual sorgeixen confidències, es deixen anar mitges opinions, s’insinuen propòsits, s’anuncien, amb la boca petita, intencions... en fi, que el Poema inacabat és dit en una cuina.

I en aquesta cuina real, amb foc i fum, fogons i flaires, crepitars i espetecs, Mariona Cuadrada, que domina aquest art, fa de mestra de cerimònies i, simultàniament al dir dels actors i d’un fons musical, va embolcallant els mots amb tot de flaires plaents. I el sofregit, que és paleta d’aromes, es trena amb els versos i el peix, que es farà daurat, s’entrelliga amb els mots i...

En fi, que assisteixes a un espectacle en el qual el sentit de l’olfacte hi té presència i protagonisme cosa que, si d’una banda et sorprèn perquè és l`últim que pel títol i l’autor t’esperaries, de l’altra, hi suma un actiu que per inesperat o mig provocador té el seu què.