Del MidCat al BarMar, amb coartada verda
En l’acord per enterrar el MidCat i posar en marxa el gasoducte Barcelona-Marsella hi ha un alt component d’equilibri polític. França no volia el conducte pels Pirineus perquè el seu model energètic és el de l’electricitat d’origen nuclear, que ha de vendre perquè li’n sobra, i bon negoci que hi fa. Però per a Europa –i singularment per Alemanya, que amb la dependència del gas rus està patint–, diversificar els proveïdors d’energia és una prioritat i tenir la península Ibèrica com una illa a la qual no poder recórrer és una incongruència injustificable en un moment de reconversió energètica obligatòria. En termes d’equitat, la prioritat ja no és produir més i més energia no renovable sinó portar la disponible allà on faci més falta i això exigeix ampliar les xarxes de distribució amb seny, però també amb diligència, en paral·lel al creixement de les renovables en el mix energètic. D’aquí ve la interconnexió submarina entre Barcelona i Marsella, adjectivada de verda en previsió que transportarà hidrogen el dia que sigui viable. Però en principi, l’ara anomenat BarMar transportarà gas natural per donar sortida a l’alta capacitat de les sis plantes regasificadores de l’Estat espanyol –amb la de Barcelona al capdavant–, que transformen el gas liquat (líquid) en gas apte per ser distribuït i consumit. La ‘verdor’ haurà estat la coartada per aconseguir el sí de Macron al preu d’un cost de construcció molt superior al del MidCat, on s’han abocat un grapat de milions d’euros en va.
Queden entre cinc i set anys perquè el BarMar sigui operatiu. S’imposa fer preguntes com si està garantit el finançament amb fons europeus i qui i com decidirà les empreses constructores. De males experiències com el magatzem Castor i els peatges i costos de transició obligatoris en les factures energètiques, el consumidor en té unes quantes. També caldrà estar atents a l’impacte ambiental que tindrà des del moment de la seva construcció. Si l’energia no es crea ni es destrueix sinó que es transforma, aquest procés té necessàriament un cost econòmic i ecològic, i es tracta de reduir-lo.