El futbol i la verge del Miracle
Un conegut exfutbolista i entrenador té un reclinatori als peus de la marededéu del Miracle i hi convida els pares, habitualment futbolistes frustrats que li demanen que ensenyi a jugar a futbol els seus fills, a agenollar-se i pregar. Recorda a aquells que veuen un crac mundial del futbol en el seu fill de 8 anys que té una altíssima probabilitat d’acabar jugant als equips dels sants; és a dir, en un equip de les categories més baixes del futbol català.
Aniria bé que els espectadors, jugadors i responsables d’equips ho tinguessin en compte. Segur que es rebaixaria el nivell de crispació d’un esport que, en aquestes categories, aquell que el practica hi ha d’anar a buscar tan sols fer una activitat esportiva i fer pinya amb els amics. I als espectadors els animaria a ajudar el seu poble a donar una bona imatge i a donar un cop de mà al pressupost del seu club estimat consumint un refresc i un paquet de patates i a passar una bona estona animant els seus. Jo també he bregat jugant molts anys a les categories més baixes del futbol i puc entendre i, de fet, aquest és un dels secrets del futbol, que el públic animi els seus i que pressioni l’àrbitre i l’equip rival. No entenc, però, que se sobrepassin els límits com ara aquest dissabte a Osor. No hi ha res que justifiqui l’actitud d’alguns seguidors, que van increpar l’àrbitre i els jugadors rivals d’una manera totalment forassenyada. Ho agreuja el fet que hi hagués criatures. Són casos aïllats, segur, però, tant el club com l’Ajuntament, el camp és municipal, farien bé de penjar-hi el cartell de “Reservat el dret d’admissió.” S’hi juguen la seva imatge i la del poble. Però, per damunt d’això, que ja és prou trist, aquest tipus d’actituds enxarinen els jugadors, que ja de per si van accelerats, i incrementa el seu risc de lesionar-se, i es complica la feina al pobre àrbitre, que en aquestes categories ja ho té prou fotut en haver de xiular sense liniers.
Que em perdonin els d’Osor, perquè sé que es tracta de casos aïllats i cal reconèixer l’esforç d’algun membre de l’staff per calmar-los. Tots plegats hauríem de contribuir a reduir el nivell d’agressivitat, perquè, al capdamunt, el dilluns següent, tots hem d’anar a treballar. El futbol és passió, sí, però la federació, amb l’ajuda de tothom, ha d’intervenir quan aquesta passió és irrefrenable. Pel bé del futbol, pel bé dels pobles i, sobretot, per la salut dels que salten al camp.
