Cicloturisme i sostenibilitat?

El RCD Mallorca és dels pocs clubs de futbol que han firmat un acord de patrocini amb una marca de bicicletes, Specialized. De fet, el futbol i el ciclisme no són gaire bons germans: el risc de lesionar-se és quelcom que els clubs han tingut sempre present quan els seus futbolistes volen anar sobre dues rodes. Però, pels mallorquinistes, firmar amb Specialized significa intentar superar aquestes pors en un context en què l’illa necessita reestructurar la seva marca turística: del turisme de sol i platja al turisme sostenible.

Specialized dona al club la possibilitat de promocionar polítiques de mobilitat verdes, així com també proximitat a l’estratègia del Consell Insular que ha fet del cicloturisme un vector de posicionament: el ciclisme ha acabat esdevenint un element tractor per desestacionalitzar el turisme. Abans i després del pic de la calor estival, a qualsevol racó de l’illa els cotxes i vianants conviuen obligatòriament amb les bicicletes: l’illa compta amb 468 quilòmetres senyalitzats per als ciclistes; la marxa cicloturista Mallorca 312, la passada primavera, va congregar a l’illa més de 8.000 esportistes de tot el món.

De la categoria a l’anècdota. Un dia qualsevol d’aquest calorós octubre: l’aigua del mar encara reté la calor de l’estiu i pot arribar a superar els 25 graus. Si el sol treu el nas, és un bon moment per gaudir d’aquelles platges més turístiques que, a altra hora, són impossibles de freqüentar. La platja de Formentor, en els antics terrenys del mestre Costa i Llobera, ha estat un espai desitjat per qualsevol visitant a l’illa des que es va començar a promocionar l’hotel, construït per l’argentí Adam Diehl el 1929 i ara en procés de reconstrucció. Allà, a l’estiu i per evitar aglomeracions, queda tallada la carretera que, en menys de deu quilòmetres serpentejants, et porta al far. També per preservar les resguardades i naturals cala Figuera i cala Murta, d’especial bellesa paisatgística. Però a la tardor ja és una altra cosa: la carretera del far està oberta i el paratge natural és prou golós per a tothom. El que hauria de ser una convivència harmònica entre ciclistes i cotxes acaba esdevenint un joc d’obstacles per a tothom, perquè no tots els conductors tenen paciència ni tots els ciclistes la mateixa preparació per entendre què suposa rodar per una carretera estreta, amb estimballs i sense gaire bons vorals.

Els comerços i restaurants de la zona, a la badia de Pollença, fan l’agost a la primavera i la tardor. Però la imatge no és, en cap cas, la d’un espai que ha trobat la solució a la massificació turística que, al final, acaba essent causant de la gentrificació i modificant un territori segons les necessitats humanes. El volum de gent que a l’octubre s’arriba a Formentor queda lluny de la sostenibilitat ambiental: morir d’èxit podria ser el resum de l’estampa. Però, en un moment en què els diners del turisme ja són el modus vivendi de bona part dels negocis de Mallorca, que no vol dir dels seus residents, es fa difícil que les institucions trobin una solució fàcil per aguantar l’economia de l’illa i alhora puguin seguir el clam que demana més polítiques verdes i sostenibles. El relat polític, ara mateix, no és creïble ni amb els governs de dretes ni d’esquerres.

L’esport és un actiu necessari si es vol fer evolucionar l’oferta turística d’un territori. També per transformar-lo, perquè la seva pràctica necessita noves infraestructures i nous serveis. I no és menys cert que el ciclisme pot ser un d’aquests esports que millor poden maridar amb la preservació dels espais naturals, a Mallorca especialment necessari després de molts anys en què la construcció en massa va trinxar la línia de costa i només es van salvar aquelles zones que tenien grans terratinents, com la família March al sud o s’Arxiduc a Tramuntana. Fins i tot, la pràctica del ciclisme ens permet recuperar aquells herois de l’illa, potser recentment eclipsats pels èxits de Rafa Nadal. Guillem Timoner (Felanitx, 24 de març de 1926) va guanyar sis vegades el campionat mundial de ciclisme en pista de mig fons, i dues va ser-ne subcampió, entre el 1955 i el 1965. Segurament, quan diàriament aquest feia la ruta des del poble fins al puig de Sant Salvador per entrenar-se, ni trobava la munió de bicicletes que es veuen ara per l’illa ni s’imaginava que, juntament amb el tennis, el cicloturisme avui seria un dels principals reclams per embarcar i viatjar fins a Mallorca.