A la tres
Vinguin, si us plau!
Ens assabentem que l’eurocambra enviarà una missió a Catalunya, el segon semestre de l’any que ve, amb la voluntat d’avaluar l’ús del castellà a les escoles. Ho fa a petició de Ciutadans, així que ja podem endevinar que les persones que integrin aquest peculiar grup d’investigació arribaran a casa nostra amb la idea preconcebuda que la llengua espanyola està discriminada a les aules, o que la canalla que no usa el català passa gana i s’ho fa tot a sobre. Jo estic encantada amb aquesta visita, ho haig de confessar. Fins i tot, si els enviats m’avisen amb una certa antelació, m’ofereixo a acompanyar-los per una selecció de centres de l’àrea metropolitana, públics i concertats i de barriades heterogènies, on tinc amics i coneguts. Si s’han cregut allò que els han venut, imagino que sortiran a la caça i captura d’infants que, per culpa o gràcies al sistema educatiu que se’ns imposa, parlen el català de Mercè Rodoreda però tenen veritables dificultats per fer-se entendre en la llengua de García Lorca.
Confio que abans d’enlairar-se rumb a Barcelona, algú els aconsellarà per tal que s’equipin amb un bon calçat per si han de gastar molta sola fins que no topin amb el seu objectiu. També els puc organitzar alguna trobada amb mestres que estaran encantats d’explicar-los com la llengua catalana va perdent la batalla de l’ús social, com és gairebé impossible trobar alumnes expressant-se en català a l’hora del pati –ja han acabat cedint els que l’empren a casa– i com els professionals de l’ensenyament treballen fiscalitzats per un batalló de pares i mares, alguns amb carnet de partit a la butxaca o declarats simpatitzants d’algunes formacions, que esperen la mínima ocasió per acusar-los d’adoctrinar els menuts. Que vingui, si us plau, aquesta missió especial de l’Eurocambra, que potser alguns s’acaben menjant amb patates les seves pròpies mentides i per fi, d’una punyetera vegada, es permet al col·lectiu de mestres treballar sense pressió externa. L’esperem amb els braços ben oberts.