Cinc anys de la república que no va ser

Haver anat tan lluny no vol dir haver arribat prou lluny. Cinc anys després de la proclamació de la República Catalana per part del Parlament, això és una evidència. No cal escarrassar-se gaire per percebre que la realitat del 2022 és la gestió de l’autonomisme en mans d’uns partits independentistes profundament dividits i perillosament enfrontats, com si haguessin oblidat qui és l’autèntic antagonista –un Estat amb profundes deficiències democràtiques– d’aquesta història que va protagonitzar la ciutadania jugant-se la cara fins al 3 d’octubre del 2017 i que no va tenir continuïtat quan el testimoni l’havia de recollir la classe política. Afirmar que aquella proclamació va ser un error té un punt de simplista. Si ho va ser, ja venia derivat de la declaració d’independència del 10 d’octubre immediatament arxivada i mai publicada en el Diari Oficial. No es va defensar aquella declaració, en primer lloc –i aquesta és una responsabilitat del govern d’aleshores– perquè no es tenia amb què defensar-la, ja que les estructures d’estat no hi eren i el reconeixement internacional tampoc perquè, en termes d’integritat territorial, els estats es fan costat. Tampoc hi va haver determinació per sostenir la independència a partir del les advertències de més violència als carrers que s’emetien des de l’entorn del govern de Rajoy. Les decisions del 10 i del 27 d’octubre van ser un punt d’inflexió en el vincle entre la ciutadania i els partits independentistes. Aquella confiança sense fissures s’ha anat esquerdant en paral·lel a les divergències entre partits, que els han impedit afrontar un procés serè de revisió i autocrítica per retrobar-se amb un independentisme de base que es manté potent.

L’aplicació del 155 va durar formalment uns mesos però a efectes pràctics continua vigent en forma de repressió, contra la classe política i ciutadans compromesos, amb tots els instruments de què disposa l’Estat. Una repressió protagonista dels cinc anys posteriors a aquella última imatge d’unitat independentista, que només s’ha rescatat de manera esporàdica per fer front als episodis més crus de revenja de l’Estat.