Opinió

opinió

La resistència té un límit

No es pot utilitzar el nou Trueta com a arma llancívola en la batalla política

Apa­rei­xen els pri­mers neguits i crits d’alerta amb el nou Tru­eta. L’actual mala maror política i la crisi econòmica abo­nen una tendència que ja és massa habi­tual en l’obra pública, com és la d’incom­plir ter­mi­nis. Però en el cas del cen­tre hos­pi­ta­lari de referència de les comar­ques giro­ni­nes, en què el retard acu­mu­lat ja es pot comp­tar en anys –o fins i tot en dècades–, la temença de més demo­res suposa un pro­blema greu. Els inte­grants de l’Obser­va­tori del Cam­pus de Salut de Girona, veus més que acre­di­ta­des i amb un conei­xe­ment pro­fund del sec­tor, han fet un pri­mer avís amb relació als tràmits que estan enca­llats –com la com­pra d’alguns ter­renys a Salt– i les con­seqüències si no es pre­veu una pri­mera par­tida en el pro­per pres­su­post de la Gene­ra­li­tat. Que ho expres­sin públi­ca­ment i en els ter­mes que ho han fet no és arbi­trari ni fortuït. La radi­o­gra­fia que fan sobre l’evo­lució del pro­jecte i, també, de les neces­si­tats de l’actual Tru­eta, no és massa opti­mista. I no estem davant una crítica par­ti­dista, sinó d’una apre­ci­ació d’experts que no s’ha de menys­te­nir.

La res­posta que segu­ra­ment donarà la Gene­ra­li­tat és més que pre­vi­si­ble: no cal posar la bena abans de la ferida i, ara per ara, no s’ha incom­plert res. I és així. Ara per ara, no. Tam­poc es pot dir, però, que el ter­reny sigui pla­ner. Els entre­bancs urbanístics i polítics comen­cen a fer piló. I són més que jus­ti­fi­cats els neguits i els crits d’alerta. Cal evi­tar que el pro­jecte del nou Tru­eta se sumi a la llista de greu­ges eterns amb les comar­ques giro­ni­nes –en el qual el top ten el té, per majo­ria indis­cu­ti­ble, l’Estat–. Cal bus­car els recur­sos i les ali­an­ces necessàries per tirar-lo enda­vant. Cal sumar i no res­tar. I amb això em refe­reixo, també, a la lla­mi­nera temp­tació d’uti­lit­zar aquest pro­jecte com a arma llancívola en l’actual bata­lla política. No és el moment ni de recri­mi­na­ci­ons ni de bus­car cul­pa­bles. No és el moment d’embran­car-se en debats estèrils sinó de tre­ba­llar per l’autèntica pri­o­ri­tat, que no hi ha cap dubte que tot­hom com­par­teix: la neces­si­tat impe­ri­osa d’un cam­pus de salut de pri­mer nivell a la demar­cació i tenir-lo en marxa al més aviat pos­si­ble. L’actual Tru­eta, apedaçat per tots cos­tats, resis­teix dig­na­ment i ha tin­gut una res­posta excel·lent en un període tan com­pli­cat com ha estat el de la pandèmia de la covid. Però la resistència té un límit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.