Despesa social necessària

Han hagut de passar deu anys i una pandèmia per recuperar la despesa social, però la seva incidència en els pressupostos autonòmics és cada vegada menor, segons un estudi de l’associació estatal de directores i gerents de serveis socials; en concret Madrid, Catalunya i Múrcia són les úniques comunitats que han disminuït la seva aportació tant en quantitat com en percentatge. D’entrada, i abans d’analitzar les desigualtats territorials ben remarcables, ens crida l’atenció una dada general: entre el 2019 i el 2021 l’increment de la inversió en temes socials (sanitat, educació i serveis socials) ha estat del 7%, mentre que el relatiu a la resta de polítiques, del 34%, quasi un 5% més, i això que la crisi provocada per la covid damunt l’arrossegada des del 2008, fa necessària una més generosa dotació pressupostària en aquesta matèria. Comparant les disset comunitats, l’informe destaca que totes han superat el 2021 la despesa social que tenien per habitant el 2019, excepte Catalunya, Madrid i Múrcia, que l’han reduït en 134, 119 i 65 euros. Pel que fa al percentatge de les partides destinades a cobrir les polítiques socials, 12 de les 17 comunitats l’han rebaixat, especialment Madrid (-10,18%), Astúries (-6,72%), Múrcia (-5,93%) i Catalunya (-5,55%). I els números continuen en aquesta línia. L’informe s’ha fet públic i es troba a internet per si volen consultar la font original. Indubtablement és una qüestió de prioritats que cada govern estableix segons els seus principis i que a les cases, escoles i centres de salut les persones en veiem les conseqüències.