L’engany de Twitter

La tècnica es diu astroturfing i ja fa molt temps que ha arribat a la política catalana, molt abans que nasqués –i morís en un temps rècord de tres dies– el perfil fals de Joana Masdeu a Twitter. Es tracta d’una estratègia publicitària que consisteix a generar artificialment suport social a les xarxes a favor d’un producte o d’una causa. La tècnica no només la fan servir els partits, sinó també les grans multinacionals a través de perfils falsos –però amb aparença de verídics– a les xarxes socials, i sempre amb l’objectiu d’influir en l’opinió pública. Això és el que pretenia aquesta setmana la falsa periodista Joana Masdeu: aturar el descrèdit del diputat Dalmases difamant contra altres representants polítics –del mateix partit, per cert–. I desenes d’usuaris reals i enganyats, vinga a repiular.

Entre perfils anònims, bots automatitzats i perfils fakes diversos, les xarxes estan plenes d’operacions orquestrades per adulterar el debat públic, per inflar el suport a dirigents i sigles o bé per aconseguir just el contrari: defenestrar personatges públics. Això no hauria de sorprendre ningú, és evident que és així, i malgrat tot encara hi ha representants polítics que es guien pel que diuen les xarxes, pensant-se que allò reflecteix el que pensa la gent. Doncs no. El que pensa la gent ho diuen les urnes. I potser també, si estan ben fetes, les enquestes. Però mai les xarxes. Per això és un gran error prendre decisions polítiques en funció del que digui el Twitter perquè després arriben les eleccions i tot són disgustos.