Antagonismes de la investigació

Inves­ti­gar és des­co­brir, és conèixer i apren­dre. I en aquest sen­tit, les ciències inda­guen amb la intenció d’ofe­rir-nos avan­tat­ges que ser­vei­xin per millo­rar la nos­tra con­dició humana futura. No entraré en qüesti­ons d’ètica sobre aquests pro­gres­sos; ja sabem que, en oca­si­ons, les fina­li­tats dels que­fers científics poden ser qüesti­o­na­bles. Sim­ple­ment m’interessa el nom del procés científic i el mètode que segueix, que també apli­quem, podria sem­blar que de forma con­tra­dictòria, en direcció contrària, quan diri­gim la recerca cap al pas­sat. Sem­bla antagònic emprar el mateix mot quan ana­lit­zem els ves­ti­gis que hem dei­xat els homes al llarg de la història que quan ens refe­rim a des­co­brir coses noves per a l’esde­ve­nir. De fet, l’eti­mo­lo­gia de la paraula ens porta al llatí inves­ti­gare, que deriva del mot ves­ti­gium, que sig­ni­fica empremta o traça. Cer­car pis­tes sobre la nos­tra pet­jada a la Terra seria, doncs, l’accepció pri­mera del mot inves­ti­gar. Però l’obser­vació i la mesura de dades empíriques, com a mètode científic, fona­men­ta­des en el rao­na­ment lògic, és el mateix per a tot inves­ti­ga­dor.

És curiós que men­tre el meta­vers s’està ins­tal·lant en la nos­tra rea­li­tat, fa ben poc que sabem que l’Homo nean­der­tal que era pre­sent a la cova de Sima­nya (Sant Llo­renç Savall, Vallès Occi­den­tal) entre 45.000 i 60.000 anys enrere. Sorprèn que al mateix temps que ens interes­sem per saber què pas­sava fa molts milers d’anys, estem fent avenços tec­nològics en el camp de la com­pu­tació i de la intel·ligència arti­fi­cial, tot diri­gint-nos cap a nous espais i nous uni­ver­sos, essen­ci­al­ment vir­tu­als.

En aquest con­text ens podem pre­gun­tar: de què ser­veix “recor­dar” o inte­grar conei­xe­ments que ja teníem i que hem obli­dat al llarg de la nos­tra evo­lució? Sovint m’ho qüesti­ono. Però crec que és impor­tant no dei­xar de fer aquesta doble mirada, cap enda­vant i cap enrere. I així ho fa Eudald Car­bo­nell, que coneix el pas­sat de la huma­ni­tat i es pre­o­cupa, des de fa temps, per la nos­tra evo­lució i super­vivència. El seus conei­xe­ments científics el por­ten a com­mi­nar-nos sobre el col·lapse al qual ens estem diri­gint. Hau­rem de lle­gir el seu recent lli­bre El futur de la huma­ni­tat per repen­sar el nos­tre esde­ve­nir com a espècie a la Terra i pren­dre mesu­res en aquest sen­tit.