El bumerang d'ANB

Res no és innocent a 28 dies d’unes eleccions. Ni les decisions del fiscal general de l’Estat, ni les seves conseqüències a l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. Els arguments per a la detenció la matinada passada de 14 persones per la seva vinculació a la Mesa Nacional de Batasuna són els mateixos que han servit per deixar Acció Nacionalista Basca i EHAK sense candidats a les eleccions. Són arguments jurídics –clarament contradictoris en alguns punts– que es basen en una premissa tan simple com errònia: “Tot és ETA”. Tot allò que s’expressi en basc és sospitós, tot allò que soni a independentista, tot allò que sembli subversiu per la seva estètica o pel seu llenguatge... tot forma part d’una organització amb l’objectiu de matar. “Tot és ETA”.

El pecat original que ha provocat l’allau de detencions i prohibicions de les últimes setmanes va ser l’aprovació de la llei de partits l’any 2002, que no permet a l’esquerra independentista basca expressar-se políticament. Tancar la porta de la política és abocar l’independentisme basc a la marginalitat, al carrer i, en alguns casos, a la violència. De fet, els que s’estan fregant les mans en aquests moments de màxima tensió són aquells que, des de l’interior d’ETA, advoquen per la violència. Com més es criminalitza aquells que aposten pel diàleg dintre de les institucions democràtiques, més força s’està donant als partidaris de la resistència violenta.

El govern espanyol trobarà ben aviat com aquesta decisió se li gira en contra. I amb més força, encara. Com un bumerang. Cada cop serà més difícil la pau, si continuen empresonant aquells que a l’entorn abertzale podrien fer de pont en un eventual procés de negociació. Quatre dels sis negociadors abertzales durant la treva d’ETA són ara a la presó. Amb qui parlarà el govern en un futur procés de pau si empresonen ara tots els interlocutors?