L’asfíxia de la pagesia s’ha de revertir

Tot­hom vol men­jar tres cops al dia, men­jar bé i que li costi com menys millor. Aquesta equació impos­si­ble de resol­dre ha empès la page­sia cata­lana a una crisi que ha inter­rom­put el relleu gene­ra­ci­o­nal i que no amenaça l’existència del sec­tor pri­mari –la neces­si­tat de men­jar es manté– però sí el model rural que hem cone­gut i que ha estat la base d’un sis­tema de vida secu­lar. Amb la supe­di­tació del pro­duc­tor a la dis­tri­bució i a la glo­ba­lit­zació, en poc temps la pro­ducció agrària i rama­dera aca­barà en mans de grans empre­ses trans­for­ma­do­res i dis­tribuïdores que maxi­mit­za­ran bene­fi­cis a còpia de con­tro­lar l’únic procés que ara no tenen a les mans, la pro­ducció. Els valents que gosen plan­tar cara als mals ave­ranys han bus­cat estratègies per sub­sis­tir a pesar d’un mer­cat que els deixa uns mar­ges de negoci tes­ti­mo­ni­als o direc­ta­ment ine­xis­tents, tot i que la llei de la cadena ali­mentària hau­ria de garan­tir que el pro­duc­tor no ven per sota del preu de cost. Algu­nes idees no són tan noves –con­tro­lar tot el procés fent arri­bar el pro­ducte al con­su­mi­dor final ja es feia al segle XX– i d’altres sí, com ofe­rir tallers, visi­tes i experiències rurals a una població urbana. Totes, però, impli­quen tor­nar a tre­ba­llar de sol a sol, una rea­li­tat pre­sent en el món rural però que seria motiu de revolta en altres sec­tors. L’efecte és l’absència d’incen­tiu per al relleu gene­ra­ci­o­nal i pobles petits, enve­llits i que per­den població quan en ter­mes soci­als i medi­am­bi­en­tals el que cal és jus­ta­ment el con­trari, espon­jar les ciu­tats.

Als governs els falta valen­tia i a la ciu­ta­da­nia, consciència, perquè el preu del men­jar deixi de ser l’única vari­a­ble i entri en joc la pro­xi­mi­tat. És un error colos­sal menys­te­nir la page­sia perquè no repre­senta ni un 3% de la població activa perquè, en con­tra­par­tida, con­trola, tre­ba­lla i cuida la major part de la superfície del país. Sense polítiques acti­ves per rever­tir la tendència a l’aban­do­na­ment, incen­dis i fenòmens natu­rals extrems tro­ba­ran ter­reny ado­bat per pro­li­fe­rar. I soci­al­ment serem un país urba­nita habi­tat per urba­ni­tes que quan sur­tin de la ciu­tat per res­pi­rar tro­ba­ran un ter­ri­tori llòbrec i aban­do­nat.