L’asfíxia de la pagesia s’ha de revertir

Tothom vol menjar tres cops al dia, menjar bé i que li costi com menys millor. Aquesta equació impossible de resoldre ha empès la pagesia catalana a una crisi que ha interromput el relleu generacional i que no amenaça l’existència del sector primari –la necessitat de menjar es manté– però sí el model rural que hem conegut i que ha estat la base d’un sistema de vida secular. Amb la supeditació del productor a la distribució i a la globalització, en poc temps la producció agrària i ramadera acabarà en mans de grans empreses transformadores i distribuïdores que maximitzaran beneficis a còpia de controlar l’únic procés que ara no tenen a les mans, la producció. Els valents que gosen plantar cara als mals averanys han buscat estratègies per subsistir a pesar d’un mercat que els deixa uns marges de negoci testimonials o directament inexistents, tot i que la llei de la cadena alimentària hauria de garantir que el productor no ven per sota del preu de cost. Algunes idees no són tan noves –controlar tot el procés fent arribar el producte al consumidor final ja es feia al segle XX– i d’altres sí, com oferir tallers, visites i experiències rurals a una població urbana. Totes, però, impliquen tornar a treballar de sol a sol, una realitat present en el món rural però que seria motiu de revolta en altres sectors. L’efecte és l’absència d’incentiu per al relleu generacional i pobles petits, envellits i que perden població quan en termes socials i mediambientals el que cal és justament el contrari, esponjar les ciutats.

Als governs els falta valentia i a la ciutadania, consciència, perquè el preu del menjar deixi de ser l’única variable i entri en joc la proximitat. És un error colossal menystenir la pagesia perquè no representa ni un 3% de la població activa perquè, en contrapartida, controla, treballa i cuida la major part de la superfície del país. Sense polítiques actives per revertir la tendència a l’abandonament, incendis i fenòmens naturals extrems trobaran terreny adobat per proliferar. I socialment serem un país urbanita habitat per urbanites que quan surtin de la ciutat per respirar trobaran un territori llòbrec i abandonat.