Què en faig, del ‘Golfu’?

Acos­tumo a tran­si­tar a peu per la ciu­tat. És qüestió d’admi­nis­trar el temps i com que vivim pujant a Montjuïc només a vega­des agafo el bus. Dis­po­sem de garatge i per raons labo­rals també tenim un pàrquing llo­gat al car­rer de Santa Eugènia. Tenim dos vehi­cles de gasoil, que ha pas­sat de ser el com­bus­ti­ble més asse­qui­ble a ser el més car. El més antic és el Golf, que fem ser­vir tots; ens fa un bon ser­vei i com que n’ha vis­cut mol­tes m’agrada dir-ne Golfu. La matrícula és del desem­bre de 1999 i aviat no podrà cir­cu­lar per bona part de la ciu­tat, si es com­pleix el que pre­veu la llei 7/2021 de canvi climàtic i tran­sició energètica. Abans del 31 de desem­bre de 2023 Girona, com a muni­cipi de més de 50.000 habi­tants, ha de tenir redac­tada i apro­vada l’orde­nança muni­ci­pal que reguli la zona de bai­xes emis­si­ons i en les pro­pos­tes prèvies abasta tot el cen­tre. Diu­menge vinent s’acaba el procés par­ti­ci­pa­tiu per saber què en pensa la ciu­ta­da­nia. No hi he par­ti­ci­pat i es des­co­neix el resul­tat que en pugui sor­tir i quin cas se’n farà, però la con­ci­li­ació entre la mobi­li­tat urbana sos­te­ni­ble i els interes­sos dels que tenim cot­xes de més de 20 anys esde­vindrà un gran pro­blema. La qüestió és que l’única alter­na­tiva de pre­sent i futur imme­diat que se’ns dona –tot espe­rant a veure com evo­lu­ci­ona la dis­po­ni­bi­li­tat de l’hidro­gen– és com­prar cot­xes elèctrics en les dife­rents vari­ants. Ara bé, hi ha dos incon­ve­ni­ents: pot­ser no con­ta­mi­nen, però amb quins mate­ri­als es fabri­quen les bate­ries que por­ten i com es reci­cla­ran? I l’altra: qui dis­posa de vint mil euros o més per can­viar de vehi­cle si no fa falta? Cada any passo la ITV sense cap pro­blema. El man­te­ni­ment el tenim al dia i sem­pre dorm a cobert. L’únic però és que no el ren­tem gaire sovint (!). I ara resul­tarà que per millo­rar la qua­li­tat de l’aire i miti­gar les emis­si­ons de gasos amb efecte d’hiver­na­cle hem de can­viar de cotxe? Penso en un mis­satge que cir­cula en el What­sApp. Un rama­der penja una imatge d’un Air­bus i diu que aquest avió car­rega 330.000 litres de fuel per dia de vol, que és el que gas­ta­ria ell en la seva explo­tació de 65 ha, durant 50 anys, pro­duint 75 mili­ons de qui­los de fruita i 1.380.000 porcs. “Però qui con­ta­mina soc jo”, acaba. Bé, els purins sí que con­ta­mi­nen! Ara aquesta és la para­doxa que ens tro­bem, com la de no dei­xar cre­mar mar­ges a l’hivern perquè con­ta­mina. No anem per bon camí.