Si ja no és delicte, fem-ho

Doncs això: que ara resulta que allò que va passar l’1 d’octubre del 2017 ja no és delicte a Espanya i no pot ser perseguit judicialment per l’Estat. Ho va dir ahir la secretària general d’ERC, Marta Vilalta, durant la cloenda de la presentació del programa marc d’ERC per a les eleccions municipals: “El dret a votar, que ERC ja sabia que no era cap delicte, ara deixarà de ser-ho”, va dir Vilalta, segons van explicar les cròniques de l’acte. Vilalta va mostrar la seva perplexitat pel fet que, davant de la derogació del delicte de sedició que el PSOE s’ha compromès a tirar endavant en una reforma del Codi Penal que inclourà, en contrapartida, una nova tipificació agreujada del delicte de desordres públics, tot l’independentisme no estigui celebrant amb entusiasme aquesta brillant victòria política.

Posem per cas que donem per bones les paraules de Vilalta. Posem per cas que, efectivament, la justícia espanyola ara no podrà actuar com ho va fer el 2017 i no conduirà a la presó o a l’exili tot el govern i els líders de les entitats independentistes, ni podrà amenaçar de fer-ho a centenars d’alcaldes i milers d’activistes. Posem per cas que ara, amb aquesta reforma, el govern espanyol no tindrà marge legal per prendre el control de les institucions catalanes. Posem per cas, també, que els jutges i fiscals, ara, no podran perseguir concentracions com la de la conselleria d’Economia el 20-S o les dels col·legis electorals l’1-O. Posem per cas, i ja sé que és molt posar per cas perquè el text del nou delicte de desordres públics agreujats tipifica directament contra el que va passar a Catalunya entre el setembre del 2017 i l’octubre del 2019, que Marta Vilalta no vol fer-nos passar bou per bèstia grossa, sinó que creu el que diu i que ara tenim el terreny judicial aplanat per decidir en pau el nostre futur.

Si és així, senyora Vilalta, la conseqüència lògica és evident: fem-ho.