Matar la gallina dels ous d’or

Veig que Rupit, a Osona i Siurana, al Priorat, han rebutjat que els facin el reconeixement de “poble més bonic d’Espanya”, per evitar més massificació. Em temo que si han arribat a aquest punt vol dir que ja han caigut en el parany de la invasió massificada de visitants i que ja no hi poden fer res. A Santa Pau, un altre dels pobles que a vegades surten en aquestes llistes de pobles amb encant, ja se’ls va girant la truita també. És un clàssic, que els llocs amb aquesta riquesa natural espectacular pensen que han trobat l’olla d’or amb els turistes que venen afamats d’omplir la panxa de fesols, fer banys literals a les seves gorgues i banys metafòrics d’energia abraçant-se als arbres, alliberar l’esperit visitant cons volcànics i fagedes espectaculars. Però el perill és que acabin arraconant els indígenes. Aquest cap de setmana s’ha celebrat l’aplec de Sant Martí, amb l’atracció ancestral del joc de la virolla (una ruleta de rostoll), on la major fortuna era que els toqués un conill, un ànec o algun altre aviram que els pagesos regalaven com a ofrena. Però, ai, la tradició ja la tenim estroncada perquè la llei de protecció dels animals considera delicte exposar un animal viu per ser sortejat. I no se’ns acudís tampoc portar la famosa parada del conill, on el simpàtic animaló decidia quin regal li tocava al jugador. Ni pensar-hi, s’estressaria el conill! Delicte. I prohibides les fogueres que donaven caliu material i humà per fer la costellada als voltants de l’ermita. Prohibit, que des d’algun despatx llunyà algú que no sap què és una pedra foguera ha decidit que a pagès no es pot ni cremar rostolls, ancestral i efectiu mètode per mantenir aquest meravellós paisatge que es pretén que sigui la base de l’economia sustentada en els turistes. I, per acabar-ho d’adobar, a Sant Martí, algun il·luminat des d’algun despatx on no deu entrar la llum del sol, ha decidit canviar el nom de l’indret i batejar-lo com a Sant Martí Vell a tots els rètols que han posat per indicar el camí als nouvinguts, davant l’astorament dels indígenes que estan arrelats al veïnat des de fa segles. Jo, indígena, he llegit molts documents antics arxivats i el nostre veïnat és Sant Martí. No Sant Martí Vell. Sant Martí Vell és un poble del Gironès. Potser afegint Vell l’empresa dels rètols va facturar més? Torneu-nos el nom i les tradicions. Compteu amb els indígenes i no mateu la gallina dels ous d’or.