Diversió amb horari europeu

L’actuació de Di-Versiones aquestes Fires de Sant Narcís de Girona va ser un èxit total i la Copa es va omplir de gent de totes les edats que durant dues hores van poder ballar i cantar les cançons més conegudes d’èpoques que han deixat una gran empremta musical.

Els de més de quaranta anys potser érem la majoria, tal com es va constatar en una petita enquesta consistent a aixecar mans i feta a peu d’escenari. Però també van ser molts els joves que va assistir a l’esdeveniment tot i l’hora d’inici: les sis de la tarda.

Fa molts anys vaig assistir com a periodista a una conferència en què es parlava de l’horari europeu i de la conveniència de fer activitats fora del temps nocturn, que faciliten el descans i poden crear les mateixes emocions als assistents. Amb la pandèmia i el toc de queda algunes activitats, quan es van poder recuperar, es van avançar d’horari i es va poder comprovar que eren igualment atractives. I que la capacitat de desconnectar no varia de dia o de nit.

No s’entén que algunes d’aquestes pràctiques no hagin arribat per quedar-se. Els horaris han tornat, en la majoria de casos, a ser els de sempre, amb festes i concerts que comencen quan una bona part de la població comença, o voldria començar, a dormir. I dic voldria perquè en alguns casos això és impossible, si a sota casa hi ha ambient festiu i si les activitats s’allarguen fins ben entrada la matinada. I mentre no comença la festa gironina hi ha molts joves, i persones no tan joves però amb ganes de sortir, avorrits a casa, esperant que arribi la nit i la diversió. Mentre que en altres països europeus un concert d’una orquestra com Di-Versiones a les sis de la tarda entraria dins la normalitat, aquí es veu com un fet excepcional. El mateix grup va mostrar la seva sorpresa per la multitud que hi va assistir per l’hora que era. Voldria felicitar els que ho van programar. Ens ho vam passar bé i vam poder anar a sopar i a dormir abans de mitjanit, després d’haver ballat i haver-nos emocionat amb el repertori d’èxit d’aquest grup. “Balla primer i pensa després. És l’ordre natural”, deia el dramaturg Samuel Beckett. El desig de ballar està present en moltes persones de més de quaranta, de més de cinquanta i de més de seixanta, i també el desig que hi hagi més esdeveniments i activitats festives que ho facin possible.