La cohesió tan necessària

Diu avui en les pàgines d’aquest diari en Joan Plana, alcalde de Roses, que al seu muni­cipi hi ha una “soci­e­tat poc cohe­si­o­nada”. Està bé que ho expli­qui així el màxim res­pon­sa­ble del muni­cipi perquè ser-ne cons­ci­ent és la manera de començar a posar-hi remei i que no hi hagi tants Roses com pro­cedències, sinó un sol poble, una sola soci­e­tat. És, però, un repte dels de la gent de Roses i de tants muni­ci­pis del país. Si es camina pel Raval es veurà que la comu­ni­tat fili­pina es fa amb ella mateixa; la pakis­ta­nesa, també; i la magri­bina, i així anar fent. Roses és una mica l’ori­gen de tot. Per allí hi van arri­bar els grecs a infon­dre civi­lit­zació. Per aquí esta­ria bé que entrés també aquesta paraula tan necessària, tan cívica, de la cohesió.