opinió
Tosca, sí, molt tosca
El masclisme al Congrés és més vell que el bronze dels canons que va donar forma als lleons Daoíz i Velarde. “Cachorrita”, ha hagut de sentir Marta Rosique (ERC) de camí a la tribuna. “Així vas?”, era qüestionada Míriam Nogueras (Junts) quan vestia pantalons curts. “Bruixa” i “niñata” és la banda sonora de Mireia Vehí (CUP) en algun ple. Al Congrés, hi ressonen infàmies com aquestes, però fins a l’actual legislatura el masclisme no tenia una aliada tan contumaç com la diputada Carla Toscano (Vox). “Els piropos... A mi em fa pena no tornar a sentir certes coses al carrer. Aquell: «Dime cómo te llamas y te pido para Reyes» O: «¡Eso es un cuerpo y no el de la Guardia Civil!» És una pena que el seu odi a la bellesa i a l’home ens facin perdre aquelles mostres d’admiració i enginy popular”, és l’ofrena que aquesta madrilenya de 45 anys i llicenciada en dret feia al diari de sessions el 26 de maig. Mesos abans havia fabulat sobre Simancas (PSOE) i Guijarro (Podem). “M’estan mirant? Tenen sort que soc una dona sensata, diputada de Vox i per això no faré res; si fos un altre tipus de dona per la mirada els podria denunciar per assetjament i fins i tot per violació i m’haurien de creure perquè soc dona.” L’endemà de l’atac masclista a la ministra Irene Montero –“L’únic mèrit que té és haver estudiat en profunditat Pablo Iglesias”–, seure a la tribuna de premsa del Congrés era assistir al festeig de l’agressora en cada discurs dels seus. “Ahir van cridar una dona, que no va plorar, perquè té més hombría una sola de Vox que tota la mesa i tots els diputats zurdos”, va dir Víctor Sánchez del Real (Vox). “Som superiors moralment al zurderío”, va dir Onofre Miralles (Vox). Si a les set del matí haguessin sintonitzat esRadio, haurien sentit el seu crític –i votant– més àcid. “Més que Toscano és Toscasí. Molt tosca”, va etzibar Federico Jiménez Losantos des del púlpit radiofònic. “Deixem de normalitzar i blanquejar la violència política i l’intent de destruir la vida d’una persona. Això no és crítica política”, va exigir Montero. Tosca, sí, molta tosca ha estat i és la vida al Congrés per a la dona.
